MI HOMBRO, EL DOLOR Y LA SOLEDAD

No puc dormir, les parpelles cauen en hores d'oficina, un maleït i desgraciat dolor s'ha apoderat de mi...

Tres del matí, les madrugades semblan tan confuses com el català, la llum del passadís del meu edifici passa per la meva finestra, no he tancat les cortines per complet, el saber-me solament en el pis i el buit que ho habita m'ha tornat un poc més deshinibido. Una punxada interna lastima el meu muscle, és un dolor fred, no em deixa dormir i em posa a donar voltes pel llit. Creo que un poc de calor alleujarà el dolor, però no ho fa, no aconsegueixo que els llençols siguin suficient alleugeriment i el meu estat semi inconciente recent el dolor.

Quatre del matí, em maleeixo per no estar amb alguién al meu costat, aquest llit buit i el dolor en el meu muscle fan palès una solteria incòmoda i fotuda. Pinso que si alguién dormís al meu costat, podria sanar el meu muscle, o almenys alleujar la pena d'una nit d'insomni i dolor físic.

Quatre i cinc del matí, el dolor segueix aquí i el llit segueix buida, un remei ràpid que alhora es converteixi en decisiu. Camí maldestre cap al bany i obro la regadora, l'aigua cau bullint sobre el meu muscle i només tanco els ulls en un afany de quedar-me dormit mentre el maleït dolor desapareix i l'aigua recorre el meu cap àdhuc dormit.

Retorn al llit i consigueix després d'uns minuts recuperar la meva nit de somni... unes hores després el despertador sona, i de nou alguna cosa em va robar, la companyia, el dolor i el somni.

6:42 de la tarde, algo jodido y después del día laboral escribo esto, el sueño sigue presente y un dejo de dolor recorre mi hombro, esta noche ganaré la batalla.

Sona ara: J' t'emmène Au Vent - Louise Attaque